Noves joies a Pompeia: emergeixen valuosos frescos mitològics en perfecte estat

L'antiga ciutat romana de Pompeia encara amaga tresors i és una font de sorpreses constants per als arqueòlegs. El Vesuvi va entrar en erupció i va deixar en suspens la història d'Herculà i Pompeia aquell 24 d'octubre de l'any 79 després de Crist. És per això que aquests espais són tan singulars i s'hi continuen fent campanyes d'exploració. Des de les primeres excavacions, al segle XVIII, no han parat d'emergir obres d'art.

Les últimes troballes són frescos en perfecte estat de conservació en tres de les domus romanes. S'han trobat a l'anomenada casa de Leda i el cigne, precisament per un mural de gran bellesa que es va trobar el 2019.

Són noves estances plenes de pintures, igual que en dues cases properes més. Totes estan en procés d'estudi. En destaca un mural en un excel·lent estat de conservació, que mostra el mite grec d'Hel·le i Frixos.

Què explica el mite d'Hel·le i Frixos?

Eren dos germans que, segons la mitologia grega, es van escapar de la malvada madrastra Ino cavalcant el moltó del velló d'or, un animal alat anomenat Crisomal·los. La bèstia apareix en diversos relats clàssics, com el de Jàson i els argonautes.

El mite narra com, en passar pel damunt dels Dardanels, Hel·le va caure al mar en un punt que, en record seu, portava el nom d'Hel·lespont. Més tard va esdevenir l'estret dels Dardanels.

Una altra versió de la llegenda diu que la noia no va morir, sinó que en caure al mar va ser recollida pel déu Posidó, que la va salvar.

El director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, explicat que és "un mite antic, però també molt actual".

"La hipòtesi és que nou fresc es pugui atribuir al mateix taller que va treballar la peça de Leda i el cigne, una casa d'on seguim recollint proves per esbrinar el nom del propietari."

Una domus molt luxosa

Aquesta obra en perfecte estat està situada al mateix lloc es va trobar la peça de Leda i el cigne, una domus que sorprèn els arqueòlegs pel grau de pompositat i luxe.

La peça més important, i que precisament li dona nom, mostra la reina espartana Leda, que va ser seduïda --o violada, segons diverses versions-- pel déu grec Zeus, que havia adoptat forma de cigne.

També hi ha un altre fresc que mostra la figura de Narcís, estirat lànguidament mentre mira el seu reflex a l'estany.

S'hi continua excavant, igual que en dues noves domus al nord i al sud. A la del nord, hi ha sis habitacions on de moment hi han aparegut decoracions que representen natures mortes i imatges amb motius lacustres, vinculats als llacs.

S'hi han trobat també una escala i un larari, un altar que feien servir els romans, amb un prestatge de marbre. 

Segons Zuchtriegel, les operacions d'excavació tenen com a objectiu restaurar tot el sistema planimètric i agafar dades per definir les habitacions principals de les dues domus veïnes.

En paral·lel, es fan operacions de neteja de residus volcànics, més tard es consoliden les capes i, finalment, arribarà la fase de restauració pictòrica. 

Aquesta campanya d'excavació encara està emmarcada en les etapes finals del "Gran projecte Pompeia", llançat el 2012 per la Unió Europea i l'Estat italià per mirar de frenar la decadència que va assolir Pompeia a finals del segle passat.