janquim

Els autors de la Viquipèdia ensenyen com l'escriuen per celebrar el desè aniversari de l'edició catalana (i 2)

El 3cat24 ha volgut parlar amb uns quants viquipedistes, els autors en aparença anònims d'una enciclopèdia feta amb la col·laboració de milers de persones que ha celebrat el desè aniversari.

Actualitzat
(Continuació de la primera part)

Amador Álvarez aconsegueix les fotografies d'altres maneres. En busca d'apropiades i quan en troba una que val la pena es posa en contacte amb el seu autor, li demana que n'alliberi els drets i li fa veure l'article perquè entengui què il·lustrarà. I se'n surt, com li va passar no fa gaire amb una imatge de la catedral de Toledo.

Perquè tot i ser un enginyer expert en organització, que treballa en una institució pública important, escriu sobretot sobre art, amb preferència pel modernisme. Cada dia, ni que sigui una estona, es planta davant l'ordinador al seu domicili de l'Ametlla del Vallès i remena llibres i altres fonts per completar la seva obra, que és de tothom.

Els millors en els 1.000 textos bàsics

Ara mateix es concentra en els anomenats "articles de qualitat", és a dir, aquells que superen una selecció de votacions molt severa i són reconeguts pels altres viquipedistes com un text de debò enciclopèdic, acurat, neutral, amb una estructura adequada i els enllaços que calgui.

La Viquipèdia no pot competir amb altres llengües en el nombre d'articles, tot i que amb els seus més de tres-cents mil ja supera molts idiomes amb més parlants. Però a la gran enciclopèdia universal hi ha seleccionats mil articles bàsics, i en aquest camp, d'entre totes les versions, la catalana és la número ú en aquest camp, és a dir, la que ha aconseguit ser valorada com la de més qualitat en aquests mil textos fonamentals.

Si hi detectes un error, esmena'l

Tot això és possible gràcies a la feina gairebé diària d'uns vuit-cents usuaris més o menys actius, dels més de vint mil que s'hi han registrat. De vegades, ho han fet només per esmenar un error ortogràfic però tot sovint aquest ha estat el primer pas per fer-se'n col·laborador. Com destaquen tots els usuaris amb qui aquest mitjà ha parlat, la Viquipèdia té una norma no escrita que deixa molt clar quina pot ser la reacció dels lectors. Si hi ha un error, a diferència del que passa amb altres obres de consulta, només cal registrar-s'hi i corregir-lo perquè l'obra millori.

D'aquesta manera s'hi va sentir atret Josep Maria Boleda, de Guimerà, que als seus 67 anys també s'ha volgut acostar fins a aquesta trobada, perquè ha començat a ficar-hi el nas però té ganes d'incrementar la seva entrega. Li va passar el mateix a Eulàlia Garcia, de 42 anys i de Sabadell, que ha assistit a un taller individualitzat per aprendre a fer anar la Viquipèdia amb més seguretat. De fet, a internet ja hi ha les instruccions pertinents, però l'acte d'avui ha permès a unes quantes persones acostar-se amb més calma a la redacció d'un article. Garcia s'interessa per les biografies i abans d'anar-se'n ha agraït l'ajuda de "Barcelona".

Aquest nom d'usuari té al darrere una educadora especialitzada en la formació de docents que treballa de franc per a la Viquipèdia des de l'any 2004. Té 31 anys i prefereix no desvelar als lectors la seva identitat però els seus col·legues viquipedistes la saluden amb efusió i respecte perquè la tenen per una veterana que exerceix amb rigor la seva tasca d'administradora.

Navegar en català

Ara mateix es concentra sobretot en un aspecte impulsor, amb cursos per a educadors sobre les possibilitats pedagògiques d'aquesta eina, i obrint l'inici d'articles que altres puguin tancar. Quan detecta un enllaç marcat en vermell, com succeeix amb els articles que encara no existeixen però que haurien de ser-hi, s'ocupa de redactar-ne la introducció i anima algun dels col·laboradors a acabar la feina.

Parla amb passió del projecte, se sap de memòria les instruccions bàsiques i les normes que la regulen, és capaç de servir desenes d'exemples amb molta naturalitat i l'amoïna que molta gent no arribi a la Viquipèdia en català perquè el seu navegador no tingui les instruccions en aquesta llengua i, per defecte, els cercadors el duguin a la versió castellana.

En una taula senzilla hi havia grups de persones amb ordinadors portàtils que ensenyaven altres persones a fer-se viquipedistes mentre en una altra s'hi venien samarretes. Entremig, uns plafons modestos expliquen la història d'un aniversari feliç. La catalana va ser la primera Viquipèdia en llengua no anglesa. És la tretzena del món en nombre d'articles.

"Àbac" i paper

Es va encetar el 16 de març de l'any 2011, amb la paraula "àbac", i la celebració d'aquesta dècada de Viquipèdia en català ha tingut avui de colofó aquesta oportunitat singular de posar cara als noms d'usuari, de parlar cara a cara amb els autors dels articles que tot sovint s'hi consulten, també des de la redacció d'un mitjà digital com aquest.

En força ocasions, els textos d'aquest autor incorporen algun enllaç de referència a la Viquipèdia. En aquesta ocasió, i per commemorar la data significativa, els usuaris del 3cat24 hauran trobat molts hipervincles a aquesta obra.

Mentre la jornada continuava, a la seu dels Castellers de Barcelona, a la rambla de Guipúscoa els vianants entomaven el sol i uns joves es fotografiaven davant l'escultura "Ocells de paper". A l'interior de la seu castellera, amb bits, i sense ni un full de paper, un grup de compatriotes voluntariosos escriuen en català els articles que milers de ciutadans llegeixen per aprendre.

Amb tanta modèstia com rigor, adolescents i jubilats, experts professionals i joves animosos, escriuen cada dia allò que els altres volen llegir. I avui, en comptes de bufar espelmes, han decidit encendre encara més espurnes en l'esperit generós dels qui vulguin aportar la seva engruna d'expertesa a una obra digital en català de proporcions gegantines.

Anar al contingut